Del pad o joystick tradicionals hem passat a perifèrics amb una major interacció com ara el wiimote, que pretén simular els moviments que fem amb el mateix, al joc en qüestió.
Una altra vertent passa per reconèixer els nostres moviments mitjançant una càmera que ens vegi i els reconegui. Una forma bastant preliminar d'aquesta tecnologia ja l'hem tinguda la passada generació amb la Eyetoy de PS2.
Actualment, tant Microsoft, amb el seu Project Natal, com Sony amb el Motion Control, treballen en sistemes molt més avançats d'aquest mateix tipus.
Però, sigui quin sigui el sistema, tot passa pel mateix. Moure's per tal de reproduïr els nostres moviments en pantalla.
És a dir, jo em passo tot el punyetero dia pencant sense parar, dret, anant d'una banda a l'altra corrent. Acabo la feina i torno a casa destrossat. Vui relaxar-me fent una partideta a la consola... I resulta que si vui jugar he de suar més que si fés una sessió intensiva d'aeròbic??
De veritat us penseu que amb els nostres nuls coneixements sobre arts marcials podriem derrotar l'enemic més patata d'un joc de lluita si el Natal reconeix els nostres moviments tal qual???
No son poques les persones que s'han queixat respecte això (al perfil tòpic de nord americà amb dieta Mc Donalds dubto que li faci gaire gracia això de fer esport mentre fa unes partidetes... xD).
Ahir, dissortant sobre el tema, em va venir un record molt llunyà (gairebé d'una altra galàxia). De sobte me'n vaig recordar: "Hostia! El Brainstick!! Què en va ser d'aquell controlador? Per qué no s'ha perfeccionat ni s'ha provat de fer algo semblant a dia d'avui encara?"
El Brainstick va ser un "joystick" aparegut a final dels 80, que es controlava per la ment. Constava d'uns electrodes que es colocaven a banda i banda del cap. Va aparèixer una versió per Amstrad CPC i una per Spectrum. No he pogut linkar la imatge (potser per ser gif). Podeu veure la imatge visitant el link.
De la seva eficàcia en sé ben poc. Mai vaig tenir la sort de provar-lo (de fet jo tenia MSX en aquella època xD). Imagino que no devia ser gran cosa perquè va tenir molt poca repercussió i a dia d'avui gairebé ningú el coneix.
Mirant una mica he trobat projectes de controladors d'aquest tipus, com el que porta la divisió Studio del Interactive Institute de Stockholm (Suècia). El projecte es diu Biofeedback, i estudia crear eïnes que puguin utilitzar l'energia de les persones, mitjançant la medició de constants vitals, com la resposta de la pell, temperatura, pols, ones cerebrals...
Han creat un joc per 2 jugadors on l'objectiu és moure una bola metálica impulsada per imants sobre una taula cap al cantó més llunyà, on es troba el nostre rival.
Què en penseu de tot això? Arribarà el dia en que poguem controlar els jocs simplement relaxant-nos al sofà de casa sense moure un múscul, tal com fem quan veiem una peli? És potser una opció massa pasiva pel nostre cos, i per tant desfavorable per la nostra salut?
4 comentaris:
Tens tota la raó amb el fet de que si vols jugar després d'arribar de treballar, el que menys ganes tens és de fer aeròbic. Però per la salud de la societat, el millor que es pot fer és promoure l'esport al máxim de les persones possibles sigui quin sigui el médi.
Si hem d'escollir entre el "bombazo" de la interactivitat movent tot el teu cos, amb el "bombazo" d'interaccionar directament amb el cervell, sens dubte el millor és el primer.
Si comencen a sortir coses (que crec que tart o dora serà inevitable)que ens faciliten al máxim les coses fins al punt de no haver de moure un múscul, acabarem sent una bola de greix amb els ossos separats com bé critica la peli de Wall-e.
No faràn un joc que només es pogui jugar "fent aeròbic" si no és exactament aquest el seu objectiu. De fet amb el project natal ja deien que la converció de la jugabilitat era molt fácil.
Els jocs vindràn amb les dues possibilitats. De fet, amb aquests perifèrics es podria jugar als jocs amb un mando "virtual", és a dir, innexistent: Tu mous la mà i els dits com si tinguessis un mando (o no) a les teves mans. El mando son les teves propies mans, el moviment dels teus ulls, del teu cap i potser tb dels teus peus. Però no té perquè ser tot alhora, ni tampoc tens perquè saltar i moure els braços rápidament.
És més instintiu moure el cap per mirar que no pas el jostick, no creieu? i per esquivar alguna cosa també. Ara bé, no és instintiu saltar amb el teu cos, però si pot ser una opció per diversió. Això és feina dels dissenyadors dels jocs.
Bé, que consti que l'article l'he escrit des d'una perspectiva objectiva. Com a opinió personal, prefereixo moure'm, on vas a parar... xD
El tema "mando invisible" no el veig gaire clar. Prefereixo mil cops tenir un de veritat a les mans. Suposo que fins que no ho provem no ho sabrem...
No sé que dir-te d'aquest invent, m'ha desconcertat.
A mi em dóna la sensació que de moment tot això són experiments. El sistema de la Wii ha tingut un gran èxit, potser més de l'esperat i tot, i ara tothom vol apuntar-se al carro. Fixeu-vos que les coses van reconduint-se soles i el temps acaba donant la raó a les bones idees i oblidant les dolentes.
Un exemple amb la Wii. Un dels primers jocs que va sortir amb la consola va ser el Red Steel. Tenia una pinta espectacular, fer anar l'espasa amb la mà prometia molt. Els programadors van trempar tant amb el Wiimote que van fer els menús del joc de manera que s'hi hagués de fer punteria. El primer cop feia gràcia, després resultava un conyàs. I els moviments del mando en el joc tampoc van resultar tant reals, així que el joc va acabar passant sense pena ni glòria, entre altres coses perquè havíen apostat per una interacció de l'usuari que no resultava còmode ni atractiva.
Al cap d'un temps surt el Super Mario Galaxy (clar que amb Nintendo darrere hi ha una bona garantia) i a banda de ser, segons el meu criteri, el millor Mario de la història, cosa que ja té tela, aconsegueixen una jugabilitat amb el mando senzilla, còmode i divertida. Limitant les opcions a un cop de canell i escombrar la pantalla amb el punter, acabaves estabornint enemics, saltant més amunt, sortint disparat a través d'estrelles o recollint trossos d'estel. Tot amb una simplicitat màxima.
Amb tot això el que vull dir és que els jocs del futur, més interactius o menys, ens seguirant fent disfrutar, perquè si no és així no es vendran i està clar que ningú farà jocs sabent que no els hi comprarà ningú. Ara, que potser ens tocarà fer de conillets d'indies un temps, això ja no dic que no.
En qualsevol cas, no crec que sigui feina de les consoles fer-nos fer esport, i si van per aquí no els hi vaticino un futur gaire exitós. El que hem de fer és compaginar les partidetes amb anar a caminar per la muntanya, o jugar a Ping pong amb els amics. Cada cosa al seu lloc.
Ala, vaya rollazo XD
Publica un comentari a l'entrada