Sembla que últimament s'ha posat de moda fer aquest tipus de videos anomenats lipdubs amb molta gent.
Lipdub ve de les paraules lip (llavi) i dub (doblar), i aquests videos consistèixen en una música de fons i una sèrie de gent que va apareixent i desapareixent i coordina els llavis amb la cançó.
Vueling en va fer un per la campanya de Nadal 2009 fent servir la cançó When love takes over i amb la gent de les seves oficines.
Al setembre d'aquest any l'Université du Québec à Montréal (UQAM) també s'hi animava amb l'I Gotta Feeling de Black Eyed Peas.
Aquesta fotografia va ser capturada entre el 25 i el 29 de gener (imagineu els temps d'exposicions que es necessiten per capturar objectes relativament petits a distàncies tan enormes) i es creu que són les restes d'una col·lisió a hipervelocitat entre dos asteroides, produïda a uns 140 milions de kilòmetres de la Terra, però en aquest cas l'objecte és diferent dels ja vistos habitualment.
Podria ser un cometa però ni s'ha vist anteriorment cap altre amb una forma de la cua tan peculiar, ni amb el seu nucli (de diàmetre aproximat 140m, el punt brillant de la imatge) tan apartat del núvol de pols que l'envolta.
És aquest un simple fenòmen galáctic d'entre tants altres o hi ha algún causant actiu i conscient al darrere?
Teniu la explicació donada per la NASA respecte l'event en aquest enllaç.
Sense cordes, amb un panell digital tàctil i basada en Linux. Aquest és el nou enginy de l'empresa MISA Digital que promet revolucionar el mòn de la música electrònica.
La idea és la següent. La mà esquerra s'encarrega de la tasca habitual en una guitarra convencional, polsar els trastes (24 trastes per 6 "cordes" = 144 botons). La dreta s'encarrega, amb la pantalla tàctil, de fer sostinguts, pitchs, i en definitiva, de modificar el so amb infinitat de formes diferents.
Solucions d'aquest estil ja les teníem al mercat amb artilugis com el Korg Kaoss Pad, amb una última versió anomenada Kaossilator. Però cap fins ara tan atrevida, ni a priori divertida, com aquesta.
Us deixo amb un video per que veieu una mica millor de qué va tot això:
Com ja hem comentat en algún capítol anterior, Blur ha anat assolint força presència en el món dels videojocs i ha creat trailers tan espectaculars com el que vam veure d'Star Wars.
També són els autors del tràiler del tant esperat Starcraft II, amb el que segur han aconseguit que la gran quantitat de gent que espera ansiosament el joc hagi augmentat encara més, i és que comença ser difícil de distingir imatges reals d'escenes digitals, sobretot pel que fa a l'armadura del soldat i tota la maquinària.
Finalment Apple s'ha decidit a treure el seu propi dispositiu tablet PC, o més aviat tablet Mac en aquest cas.
El nou dispositiu combina les prestacions ja conegudes dels iPhone amb les de la última generació d'iBook, en un espai realment reduït, tenint en compte la pantalla de 9.7 polçades de qué disposa.
Altres prestacions de l'aparell son: -CPU creada per la pròpia Apple, denominada A4, a 1GHz -Ressolució 1024x768 píxels. -Wi-fi 802.11n i Bluetooth 2.1 -GPS, acceleròmetre i brúixola, com el seu germà petit, l'iPhone 3GS. -1.32cm de gruix i 680 grams. -Capacitats als models de llançament entre 16 i 64GB -Autonomía aproximada de 10 hores si estem navegant per Internet.
Teniu més informació a l'enllaç del títol.
El preu? Entre 499 i 829$, segons capacitat i versió amb o sense 3G. Els fanàtics dels gadgets d'última generació ja podeu començar a estalviar ;) El llançament a nivell mundial serà a finals de març pel model bàsic, mentre que pel model 3G haurem d'esperar aproximadament un mes més.
Video curt introductori:
Presentació de l'iPad. Insereixo la primera part i deixo el link a la resta per no sobrecarregar el blog.
Fa bastants anys que les forces militars nord-americanes (qui sino...) porten diversos projectes i estudis basats en la mateixa atmosfera terrestre. Normalment sempre es van vendre com estudis de caire científic, però no és cap secret quina sol ser la vertadera intenció de tot aquest tipus de recerques.
A priori es feien estudis per millorar les comunicacions, o empitjorar les del enemic. En el mòn modern l'arma més poderosa és la informació. I tenir millors mitjans per transferir la informació que l'enemic és ben bé millor que disposar de més i millors armes.
El projecte al que ens referim va més enllà. Qué passaria si excitem la ionosfera amb ones a molt alta freqüència amb la potència suficient?
Existeixen una serie de corrents elèctrics a la ionosfera, els Electrojets. Una de les fites és aprofitar aquests corrents elèctrics com si d'un enorme generador elèctric es tractés. Amb això s'obté energia elèctrica gairebé infinita a un cost relativament baix.
Però existeixen altres fites, aquestes realment impactants. Modificant el comportament de la ionosfera seria, en teoria, possible, modificar la pressió atmosférica, canviant la meteorología. D'altra banda també, excitant la ionosfera, es pot aconseguir que aquesta retorni ones a baixes i molt baixes freqüències, que a priori poden utilitzar-se per trobar dipòsits armamentístics, túnels subterranis, o d'altres coses que no pot captar un satél·lit per si sol. D'altra banda els més alarmistes diuen que amb aquesta tecnología podrien fins i tot provocar-se desastres naturals com terratrémols, o afectar a tota forma de vida mitjançant radiació electromagnética...
A Haití no hi havia hagut un terratrémol de les dimensions del que l'ha assolat fa unes setmanes des del segle XVIII. I passats pocs dies, multitud de tropes dels EEUU han estat enviades a la zona de la catàstrofe per "normalitzar la situació". I ja està? No oblideu que Haití és considerat el "patio trasero" de Cuba.
Teniu una explicació acurada sobre tot aquest tema a l'enllaç del títol, i per complementar-la, al següent video:
El projecte "PlayingforChange" surgeix de la convicció que la música no té fronteres. Tan se val d'on siguis, a on vagis, quines ideologies polítiques o espirituals tinguis, que la música sempre tindrà el poder d'unir-nos com a habitants que som del mateix planeta.
El propòsit de Playing for Change és unir a músics provinents de diferents cultures, tan professionals, com consagrats o de carrer per donar un missatge de pau a reu del món.
Tot comença l'any 2005 amb en Roger Ridley (mort al mateix 2005, en pau descansi) cantant al carrer, i donant peu a la unió de molts músics a reu del món gràcies al clàssic Stand by Me d'en Ben E. King.
Stand by Me - Ben E. King
Durant quatre anys han reunit a més de 100 músics de reu del món i han fet versions de les millors cançons que poden transmetre el missatge de Playing for Change.
Ara estan de gira, de fet aquest més passat varen està a Madrid. Amb la recaptació que porten fins ara han aconseguit construir centenars de escoles de música dotades d'equips de gravació i accés a Internet per així poder trencar fronteres entre diferents cultures.
A més, gràcies a aquest projecte, ja està en peu a Gugulethu (Sud-àfrica) l'escola Ntonga Music School. A Johannesburg s'està construint el centre d'arts Mehl per a la formació d'escriptors. També es col·labora en la lluita contra la SIDA o la reconstrucció i millora dels refugis tibetans a Dharamsala, Índia i Kathmandu a Nepal.
Afortunadament aquesta primavera Starbucks amb el seu segell Hear Music traurà a la venda el DVD del documental i el CD amb la banda sonora.
Us deixo aquí alguns dels vídeos que es poden trobar a la seva web, a més a la wikipedia podeu trobar els músics que han col·laborat en cada una de les cançons. Si voleu buscar més vídeos a la web del projecte heu d'anar a la secció de "episodes". Val la pena.
Per cert, fixeu-vos en la cantant Israelita i en els altres músics, estan grabats a Barcelona en llocs com un terrat de Gràcia, la plaça Sant Felip Neri, o el Passeig Sant Joan.
A veure quan venen a Barcelona...
One Love - Bob Marley
War / No More Trouble - Carlton Barrett / Allen Cole / Bob Marley
Un estrany virus ha acabat amb pràcticament tota la humanitat, i els supervivents fugen per mar a la recerca d'una terra inhabitada. Un home lidera l'èxode amb la responsabilitat de la supervivència de la humanitat.
Curt polonès, de caràcter introspectiu, sense diàlegs, amb un alt tractament de les textures, i que es val d'idees prou conegudes com l'arca per a la supervivència o l'efecte demolidor d'un virus per construir un fil argumental ple de dramatisme.
Premiat internacionalment durant el 2007 i el 2008, és una altra mostra de la bona salut del gènere.
