Pel maig en un post que varem posar sobre el buscador WolframAlfa, varem comentar l'assistent de l'Ikea que aprèn segons les respostes de la gent per ser el màxim humà possible.
Avui us presento a Akinator, una "intel·ligència artificial" creada també a partir del coneixem de la gent que el visita. En aquest cas aquest Geni pot endevinar amb quina "persona famosa" estàs pensant fent-te una sèrie de preguntes.
Realment sorprèn. Com no, vaig provar amb la Pilar Rubio i em va sorprendre la rapidesa amb la que ho va endevinar, amb preguntes tan generals com si és un famós de la tele, el sexe, si té fills, si es coneix per alguna qualitat professional en especial", etc, etc. Les respostes possibles son encara més senzilles: Si, No, No ho ser, probablement si, probablement no.
Proveu-ho amb qualsevol personatge mitjanament famós, sigui home, dona, animal, o personatge de ciència ficció. A vegades surt foto i tot en el resultat (per sort la Pilar Rubio té una foto... una bona foto :P).
Potser pot tenir la utilitat de que ens digui el nom d'algun famós que no recordem com es diu... Que creieu?
Apa doncs, una curiositat més de les que es pot trobar a la web.
15 comentaris:
M'ha endevinat el Michael Corleone en 20 preguntes. Molt hàbil.
M'ha recordat a una assignatura d'inteligència artificial que vaig fer i és que és un derivat del clàssic joc de les 20 preguntes (http://y.20q.net/anon-es) però aplicat a personatges.
Aquí explica en què es basa:
http://en.wikipedia.org/wiki/20Q
Un germà bessó d'aquests jocs de preguntes són els robots conversacionals (chatterbots), que també utilitzen les bases de la IA.
Podeu parlar amb l'Alice una estona aquí:
http://alice.pandorabots.com/
o amb molts altres:
www.simonlaven.com
Genial aportació tiu. Perquè no edites el post i ho poses? És molt interessant!
La inteligència artificial tot un món encara per experimentar. Hi aquí la pregunta del mil.lió, arribarà mai a tenir el nostre nivell de resposta si no pot tenir ni sentiments ni consciència?
No sé... m'ha deixat una mica fred a mí. Dona la sensació que és molt hàbil però es basa tot en pura eliminació, com si fos un "quien es quien"...
Imagino que per agilitzar-ho té unes estadístiques sobre els personatges en els que més hi pensa la gent.
Em perdonareu però el terme IA en aquest cas em sembla una mica insultant... tot i que técnicament ho sigui.
Suposo que sí deu funcionar per eliminació, però no ho fem també nosaltres quan hem de respondre una pregunta amb quatre o cinc possibilitats? Els exàmens tipus test, per exemple. Si no sabeu una pregunta intentes endevinar-la eliminant allò que et sembla mens probable com a resposta bona No?
Així doncs l'Akinator te alguna cosa de Inteligència Artificial.
Salutacions
Jo em referia a que com a IA no te res d'innovador. Això existeix fa un munt de temps ja. Com a molt pot donar la sensació que és millor per haver incrementat el nombre de personatges i de possibles preguntes per a fer eliminacions. En definitiva, una major base de dades.
Incrementar el nombre de possibles preguntes possibilita que poguem donar, a part de "Sí" i "No", 3 respostes intermitges (fins i tot no saber la resposta) perquè hi hauràn altres vies disponibles d'arribar al resultat final.
Sigui com sigui no li veig res d'innovador.
Ningú ha dit que sigui innovador, sinó sorprenent. No em diràs que no t'ha sorprés al veure que amb poques preguntes ha encertat qui tu pensaves i cap pregunta era totalment personal al personatge.
No deixa de ser IA igual que els exmples que ha posat l'Arnau més a dalt. I segur que dissenyar la idea d'un sistema com aquest és resultat d'una gran intel·ligència. Dic dissenyar la IDEA; una vegada feta ja, programarla es deu poder fer com a xurrus.
Té molta raó en fra miquel. De fet, si deixem a banda la nostre humanitat en el nostre cervell, de la manera que la fem servir per la resta de coses, deixa molt que dessitjar comparat amb algun sistema "tan senzill" com el Akinator.
Jo lo únic que veig de sorprenent és la magnitud de la base de dades que fa servir, tant de personatges com de possibles preguntes. Però aixó és simplement introduïr dades.
L'algorisme en sí, repeteixo, ni innovador ni sorprenent.
I es clar que nosaltres, com a humans imperfectes que som, deixem molt que dessitjar. No coneixem totes les possibilitats ni tenim la velocitat de procés d'una màquina. Però aquests mérits són en la mateixa màquina o en la persona que s'ha currat la introducció de totes les dades pertinents.
De fet, deixem molt que dessitjar davant d'una simple calculadora de fa 20 anys. Per fer càlculs, es clar. Si no fos així no necessitaríem màquines...
Doncs a mi si em sorprén com amb poques preguntes pot averiguar amb qui estàs pensant de la seva base de dades. No ser, serem uns innocents potser, però per a molts ens és divertit.
I no em refería només a cálculs matemàtics, ara que tot s'acaba simplificant a això encara que no hi hagi números. També hi ha cálculs lògics.
L'Arnau em va comentar (si no recordo malament) que la IA dels robots conversadors es basa en un sistema piramidal de dades. Aquests sembla que el sistema ha de ser diferent. Creus que pensar en aquests sistema no té cap mena de mérit i que qualsevol el podría plantejar, idear i dissenyar?
Axel, parlo només d'aquest exemple. Per altra banda, sí que el trobo divertit. Però com a algorisme simplement no m'ha sorprés. Algo de programació he estudiat anys enrere, i si a l'Arnau o al Cesar (que encara no s'ha pronunciat al respecte) que segur que dominen molt més que jo, els sembla que realment és algo innovador, doncs no sé, potser seré jo que no ho pillo (tot i que ho dubto molt).
na IA de conversa i aixó, per a mí no s'assemblen en res. Jo parlo d'AQUEST cas concret.
No he volgut nar de llest ni res semblant. És clar que no tothom podria dissenyar algo així, jo el primer. Simplement hi han moltes altres coses que em sorprenen a dia d'avui, però aquesta no ha estat una d'elles.
En part estic d'acord amb tu Dani. De fet vaig agafar l'assignatura de IA amb moltes ganes i em vaig endur una decepció molt gran. Vaig descobrir que la "intel·ligència" artificial en realitat no té res d'intel·ligent. Tot es basa en força bruta, prova i error, grans bases de dades, heurístiques...
Una prova és que és possible (o serà) fer una màquina que sigui invencible jugant als escacs, n'hi ha prou en que tingui prou memòria per emmagatzemar totes les possibles jugades. Això és el que fan el Deep Blue i companyia. La màquina no ha de fer més que escollir la jugada que tingui més possibles desenllaços favorables per ella (per dir-ho ràpid). El problema està en que aquest "totes" avui en dia potser encara és inassolible perquè és un número astronòmic i per tant la màquina no pot arribar a calcular tots els finals, cosa que l'indueix a error. Però ja hi arribarem, no patiu. Fer un programa invencible al tres en ratlla és trivial. La única diferència amb els escacs és el número de possibles situacions de joc diferents que es poden plantejar.
Només vaig fer una assignatura de IA a la carrera perquè posats a triar optatives, aquesta branca no em va atraure prou. Si seguíes, començaves a veure coses més interessants com algorismes basats en la genètica i coses per l'estil, però que no deixaven de basar-se en els mateixos principis. Les accions dels personatges en un videojoc on sí que et sembli que la IA està currada, no t'enganyis, es segueixen basant en el mateix, i són tan poc intel·ligents com l'akinator. El que passa és que com tot en la informàtica, una base senzilla (com un 0 o un 1), aplicada a gran escala, acaba tenint efectes espectaculars.
Però com diu el Miquel (m'alegra veure't per aquí), no fem nosaltres el mateix? No condicionem les nostres accions a la nostra "base de dades" de coneixement? Potser un dia descobrim que el nostre cervell no funciona tant diferent a com ho fa una màquina, només que avui en dia aquestes no estàn prou evolucionades. Potser fins i tot els sentiments segueixen un procés més senzill del que pensem. Al cap i a la fi, pel que sabem, el cervell funciona a base de reaccions químiques i impulsos elèctrics, qui ens diu que no serem capaços de reproduir aquests mecanismes amb el temps. A mi si em féssin apostar a que això no serà mai possible, jo no posava ni un duro.
Per altra banda, i defensant a aquest pobre geni que la veritat és que a mi sí que m'ha fet gràcia (¿Su personaje está relacionado con el mundo del porno? Si. ¿Su personaje fue durante muchos años President de Catalunya? XD), una de les grandeses dels Sistemes Basats en el Coneixement, que és com es diuen aquestes aplicacions de la IA, és que tenen una de les principals característiques de la intel·ligència humana. L'aprenentatge. A través de la interacció amb l'usuari, sobretot quan falla, el sistema és capaç d'aprendre de manera que la següent vegada potser ja serà capaç d'endevinar el personatge. Així que no es tracta només d'una base de dades prèviament construida i preguntes de sí o no, va bastant més enllà.
En quan a que sigui innovador, evidentment no ho és gens d'innovador. Els SBC aparèixen als anys 70. Però això no els fa menys interessants. Us faríeu creus de la quantitat de coses que avui en dia funcionen gràcies als SBC: controls de qualitat, comptabilitat financera, simulacions en medicina...
Si us interessa el tema dels SBC o del processament del llenguatge natural, en el que es basen els chatterbots, aquí teniu la web de l'assignatura que us he comentat, i a Internet trobareu tota la informació que estigueu disposats a absorvir.
http://www.lsi.upc.es/~bejar/ia/teoria.html
Per resumir la meva opinió... 100% d'acord xD
És moooolt interessant aquest tema. Em recorda a l'argument del joc Mass Effect, que segur que mama de molta novela de ciència ficció: Com sabem realment que la màquina ve després del "ésser viu"? I de pas, es modificaría la definició de ésser viu, si descobríssim nous éssers intel·ligents? L'evolució de la máquina es exageradament més rápida que la d'un ésser viu i això provoca que tot el que faci una máquina és més rápid. Igual que el consum de recursos i potser tb la seva autodestrucció.
Qui sap, potser nosaltres no deixem de ser máquines molt complexes, tant que per conseguir alguns objectius dels nostres creadors, s'han de sacrificar altres avantatges.
Que bó lo del president porno de catalunya jaja com vaig riure quan m'ho vas dir ahir! xD
Posant al google "Esperanza de vida en el futuro" el primer enllaç que surt és aquest:
http://ecos.blogalia.com/historias/45830
Poso un petit escrit del que hi ha:
"Los genes que dan lugar a una mosca son los mismos, con variantes muy pequeñas, que los que originan un ratón, y también son casi los mismos que nos hacen a nosotros. Si a un embrión de mosca le inyectamos tempranamente el gen que fabrica una pata en el ratón, lo que obtenemos es una pata de mosca, no una de ratón. Por eso digo que cada célula es un chip, y son intercambiables: la diferencia no está en el hardware, sino en el software, en el programa que cada célula computa, según trabaje para un humano o para una mosca"
Mol interessant això últim, no ho sabia...
De totes formes em fa gairebé por pensar que fins i tot els nostres sentiments i emocions es poguessin reduïr a un simple "algorisme". De fet cada persona reacciona diferent als mateixos estímuls... no sé, hi ha massa desconeixement sobre el tema encara...
A Yo Robot, els sentiments de la IA es basen amb els petits errors de càlcul per culpa del medi que l'envolta, la humitat, la pressió admosfèrica, temperatura, etc etc. Això pot fer que algun 1 del códic binari s'escapi, i el programa, en lloc de deduir-lo per seguir la conducte "programada" l'aprofita per canviar el resultat. Pura cipencia ficció, però una idea curiosa.
Publica un comentari a l'entrada