Algú a qui no crec que li tregui el son el reportatge "Home", un dia va voler quedar bé amb nosaltres i va acabar deixant una imatge que demostra l'alçada d'aquest home.
Pretén ser un poema de Pere Gimferrer, que s'ha de dir que és liadet. Però per favor, on tenia l'assessor el dia que va decidir llegir això en públic? Ell, amb un parell, si senyor.
EXILI
Clavets a la paret, el signe Rossinyol,
el signe Cadernera, noms d'un batec, d'un crit,
o l'Estornell, el passatger dels boscos,
una claror d'imatges en un moment verbal:
la llum en simulacre, el so del mot fet mot. Hem dit la tarda groga
o la caputxa de l'hivern, la conca
de plom del riu que esmola el glaç del cel,
la desafecció del mot i el món visible:
diem mots, però no diem el món. Impur, el vespre ens crida
amb un penell de llum al cel strangulat de vermelleses,
la cacera dels signes i dels mots falconers.
I ni tan sols de signes vivim: del so dels signes,
no la vida del mot, sinó la pell del so.
L'entelament del món a l'obaga dels mots.
(Pere Gimferrer. El vendaval. Barcelona: Edicions 62, 1988: 65)
16/6/09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Encara que sembli mentida surto en defensa de l'Aznar! xDD
Vale, el tio volia que ens pensessim que parla el català "a la intimitat" (suposo que igual que el zapatero quan estava amb l'Artur Mas xD) però cal dir que costa moltissim entendre el que significa aquesta part del poema. Això súmali que no té ni puta idea del que està dient... Una altre cosa no però valent ho és.
Començo a pensar que realment sí és el Lobombre del cálico... Amb dos collons el tiu xD
Què defensa ni què històries, a la foguera!!! jajaja.
No es pot sortir així a fer el ridícul d'aquesta manera, o "atente a las consecuéncias". Si saps que la liaràs amb això, busca't una altra cosa per recitar. Que hi ha penya que dedica la seva jornada laboral a cuidar aquestes coses i tot i així ells van i la fiquen fins al fons.
Ai polítics....
...Loz amoz del mundo. Tens raó, el problema esque estava convençut de que ho feia de puta mare. Es com el meu gos, l'esquitx (yorkshire) es pensa que és tan gran com un pastor alemany i s'intenta montar a qualsevol, como si es un Lobero Irlandés
Cert... una cosa és ser valent i una altra molt diferent ser un inconscient. Això és com allò de "Quien te ha dicho a tí que quiero que conduzcas por mi?". Aquest personatje no té vergonya i punt.
Publica un comentari a l'entrada