Per donar la benvinguda a la primavera, el passat 27 de març es va muntar un happening de ball a les estacions de Trinitat Nova, Universitat i Diagonal, que ha de ser el principi de diverses activitats culturals i artístiques que tindran lloc al metro els propers mesos.
Els voluntaris van estar assajant durament per aconseguir que la coreografia tingués el millor efecte possible i sorprengués als viatgers subterranis.
A la propera ens hi apuntem no?
Podeu estar al cas de les activitats a través de la web que ha creat TMB i del seu Facebook.
10 comentaris:
Jo síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
Anava a posar "s'ensuma a Maria per tot el contigut d'aquesta entrada". Però veig que ja s'ha delatat ella soleta jeje.
Osti que, per cert, no hi ha forma de llegir "happening de ball" bé. Sense voler sempre llegeixo per dins "japening de bol".
No se m'explico xD
D'acrod, monopolitzo els comentaris d'aquest fil, però ara he tingut la oportunitat d'arribar a casa i veure'l amb calma.
La vida hauria de ser com una comèdia musical. Això hauria de ser el dia dia. Us imagineu? Vas caminant en un transbord del metro de tornada de la feina, pensant en les teves cabòries, amb lo malament que t'ha anat el dia, etc. i de sobte et poses a ballar amb tot de gent desconeguda. Al acabar segueixes com si res, però amb la diferència de que sembles un altre, retornes el pas que havies deixat però amb optimisme, i arribes a casa amb un somriure.
De fet, una cosa semblant es veu a la pel·lícula "Como ser John Malkovich" (crec que passava en aquesta).
Jo almenys avui, he tingut un mal dia, però al veure això m'ha arrancat un somriure. Gràcies :)
Me n'alegro! Potser hauries de provar d'anar a viure a Broadway, allà la vida és així jaja
Aquest cop jo no he tingut RES a veure! però sí podria tenir aromoa a Maria! jeje
Axel! i pq no ho fas? no hi haurà cops que vas amb el metro, escoltant música, i se t'envà el peu per seguir el ritme o piques amb la mà sobre la cama, o fins i tot mig gesticules per cantar la canço que sona en el teu reproductor. Això és un inici timid! Però més d'un segur que faria una pirueta a la Michael Jackson, mentre va caminant! vas caminant, al mateix o diferent ritme dels altres, ets un més d'ells, pero de cop, pam, saltes, fas un pas mes llarg, fas una pirueta... deixes de ser com els altres! Tu potser et sents millor per haver-ho fet, d'altres et miraràn sorpresos, d'altres pensaran que estas boig, i d'altres t'envejaran! Els primers dies només un pas, poc a poc vas ampliant i al final potser fins i tot crees tendència!! Què és el pitjor que et pot passar? que et pilli la poli per escandol públic? potser fins i tot feu una coreo junts!!! :P
JO T'ANIMUUU!!!
SHOW MUST GO ON!!!
jajaja no em tentis Maria! Sóc dels que porten el compás amb els dos peus seguint la bateria quan estic sentat al metro. Alguna vegada veig que m'observen i passo. De totes formes, si un dia em dona per fer això que dius, és que algo no va bé... Bailando en la oscuridad em va destroçar, no vull necessitar-ho tant com a la Bjork a la pel·lícula...
Per cert, aneu amb compte amb aquest fil del blog. L'aroma a Maria coloca.
No ho saps tu prou...
CUIDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAOOOOOOOOOOO! ( a lo APM)
que viene Maria la aromatica!! :P
No diré "que rule, que rule" que sona lleig xDDDDD
Publica un comentari a l'entrada