He trobat un article força interessant i bastant friki que comenta la possibilitat de vida sense la molècula de carboni (C4).Al món de la ciencia ficció ja se n'ha fet cas del tema com ja sabeu i el curiós és que l'element just per sota del carboni, i el que podría ser més capaç de formar un altres tipus de vida, és el silici, un metall.
És interessant com la ciència ficció ens fa bastant creible la possibilitat de vida artificial i fins a quin punt se'n pot di artificial. A la meva feina, a vegades em sento operant un ordinador i visitant a pacients. Altres haig de donar el pésam al usuari de que el seu PC ha mort i totes les dades s'han perdut... Realment hi ha tanta diferencia? Hi ha possibilitats de que la ciencia ficció acabi sent una realitat?
En aquest article es parla sobre tot això i comenta moltes noveles que segur que entre tots les coneixem totes (que som una colla de frikies!). Si alguna no la coneixem potser va sent hora. Segur que ens interessa.
Que aprofiti!
PD: Que consti que parlo sota plena ignorancia! Deixeu els vostres comentaris que segur que són molt interessants.
5 comentaris:
Uf, kina bibliografia més extensa... Però la veritat és ke si, ke n'he llegit uns quants d'akests. Per mi els millors són:
La voz de los muertos, Orson Scott Card, Nova CF 1, Ediciones B
Hyperión, La caída de Hyperion, Dan Simmons, Nova CF 41 y 42, Ediciones B
Vaig pensar en tu Marc al veure l'extensa bibliografia ;-)
Doncs jo n'he llegit un 40% dels que hi surten. Però en canvi no he trobat aquest:
Ubik - de Philip K.Dick (pare de Blade Runner)
Una petita novela CI-FI (o no tant?) a on l'argument gira entorn a la consciència i l'activitat cerebral després de la mort. És a dir, als morts se'ls ajunta a unes sales especials i acondicionades electrónicament per tal de que les energíes de tots ells conflueixin en unes màquines que fan de motors cerebrals per a mantindre un estat semi-conscient a les persones que estimem.
Amb aquest procés s'aconsegueix conversar amb els morts depenent de quànta energía circula aquell día entre ells i quines inquietuts han quedat "entre" els dos estats: la vida i la mort.
Personalment recomano tot el que hagi escrit Philip K.Dick :)
Ostia quina po de sala xDD
Però això si realment existís vida després de la mort és com una tortura pels morts!! Algo semblant al que volien fer els egipcis amb els seus... Queee chunguu...
Jurl, però a la novela no ho mostraven com una tortura, sinó com un estat semi-loquesea que les persones demanaven quan estaven en vida (algo així com un testament).
Penso que es millor sistema que criogenitzar-te com un pésol xDD
Publica un comentari a l'entrada