"D'aquí a poc temps podrem viure mil anys"

En el futur previst per Aubrey de Grey (Londres, 1963) no hi ha ni càncer, ni infarts ni cap malaltia mortal, sinó una panòplia de teràpies reparadores que seran capaces de revertir el procés d'envelliment. "Els humans --repeteix amb insistència-- viuran 1.000 anys en una espècie d'eterna joventut".

Amb una barba quilomètrica i aspecte juvenil, De Grey és un científic pintoresc que l'últim que provoca és indiferència. Per començar, no és ni un metge ni un biòleg, sinó un enginyer informàtic especialista en anàlisi de dades genètiques. N'hi ha que s'hi refereixen com el guru de l'antienvelliment, mentre que d'altres el qualifiquen de personatge excèntric propi de l'univers de Tolkien. La setmana passada va anar a Barcelona convidat per la Fundació La Caixa per impartir una conferència a CosmoCaixa.

Les seves teories poden resultar complexes, però el seu objectiu, no: "L'envelliment és una malaltia que causa dolor i mata --explica en una entrevista--. ¿Per què no l'eradiquem?" I, ja posats a demanar, ¿per què no 2.000 anys de vida? "Mil anys és òbviament un càlcul aproximat --afirma el gerontòleg--. Encara que deixem de morir per causes naturals, res pot garantir que no patirem un atropellament o un accident mortal. Mil anys és avui dia la possibilitat mitjana que tenim de sucumbir a una mort violenta".

• El gerontòleg confia que la medicina reparadora podrà frenar l'envelliment
"Entre morir de càncer i avorrir-me durant segles, trio la segona opció"

DONANTS PARTICULARS
El científic encapçala la Methuselah Foundation i un programa anomenat SENS (www.sens.org), sufragat per particulars, que té com a objectiu investigar teràpies contra l'envelliment. Segons Aubrey de Grey, totes les lesions causades pel pas dels anys es podrien reparar. "L'envelliment està format per diferents lesions, classificables en set tipus, que s'acumulen al cos i que poden ser tractades de manera separada encara que es manifestin de manera simultània". En alguna de les set estratègies de SENS s'hi està a punt de trobar tractament, però assumeix que en d'altres encara poden passar unes quantes dècades, com per exemple per evitar les mutacions a l'ADN que originen el càncer. "És la part més difícil de resoldre perquè l'evolució està de part seva. Mentre que altres aspectes de l'envelliment són estàtics, el càncer evoluciona constantment".

En una vida futura imaginada per De Grey totes les edats no s'allarguen d'una manera proporcional. Hi seguirà havent nadons, nens i joves, però quan s'arribi a la maduresa ja no s'envellirà més. "Podrem quedar-nos en l'estat físic dels 25 o 30 anys tant de temps com visquem --diu De Grey--. No tindrem mai el declivi que es produeix a partir d'aleshores". Per mantenir-se a punt, això sí, els homes passaran cada 5 o 10 anys una espècie d'ITV que els substituirà teixits o òrgans envellits. "Hem estat dissenyats per viure 80 o 100 anys, però, com si fóssim un cotxe a qui se li van canviant les peces, aconseguirem viure molt més".

"Crec que tenim un 50% de probabilitats d'aconseguir l'objectiu en 25 o 30 anys, sempre que la investigació estigui ben finançada i es comenci aviat. Si no hi ha sort, és evident que podrien ser 100 anys, però jo sóc optimista: els nens actuals potser en disfrutaran". No fumar, cuidar el pes, fer exercici i altres factors lligats a l'estil de vida ajuden a allargar la vida i a acostar-la al màxim potencial, explica De Grey. Amb tot, malgrat que ja s'ha aconseguit duplicar la longevitat de ratolins mitjançant dietes hipocalòriques i medicina regenerativa, a l'investigador no l'apassiona aquesta línia. Amb una vida saludable, insisteix, "només podrem arribar a 120 o 140 anys".

"Hi ha coses que causen lesions que no són negociables, que no les podem evitar. Per exemple, hem de respirar encara que això doni lloc inevitablement a l'oxidació i als radicals lliures". "És possible que una part del treball consisteixi en enginyeria de teixits i en creació d'òrgans de manera artificial --prossegueix--, però jo crec que la majoria de les teràpies no utilitzaran la cirurgia. En serien un exemple les cèl.lules mare que són injectades a la sang i que es dirigeixen a l'òrgan correcte per fer-hi una reparació". O també els gens creats per enginyeria que inclouen informació per reparar òrgans sense haver-los de canviar.

Segons la seva opinió, l'envelliment no té cap funció en l'evolució. "No és necessari --resumeix--. A la natura, cap animal arriba a vell perquè abans es mor de gana o a mans d'un depredador". De fet, es podria dir que envellir és un invent humà. Per cert, ¿què farem amb tants anys de temps lliure? "No en tinc ni idea --conclou De Grey--, però sí que sé que aquest és el tipus de problema que m'agradaria tenir. Si he de triar entre morir de càncer o avorrir-me, m'estimo més la segona opció".

font: www.elperiodico.cat
Article recomenat per la Ruth.